Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 866
|
11.
'després de' + infinitiu o 'després que' + verb? / Oracions temporals amb 'després'
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
|
|
12.
Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar? / Hi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
|
|
13.
Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent? / sembla ser que o sembla que?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.
Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un [...]
|
|
14.
Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font
Fitxes de l'Optimot
De + infinitiu: subjecte o atribut
Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:
Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella [...]
|
|
15.
Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font
Fitxes de l'Optimot
a resoldre l'enigma més important ('passem a resoldre').
Cal no confondre aquesta perífrasi amb la construcció anar a + infinitiu, en què el verb anar té un sentit literal i significa 'moure's d'un lloc a un altre'. Per exemple:
Vaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit.
Font [...]
|
|
16.
'abans de venir' o 'abans que vinguis'? / 'abans de' + infinitiu o 'abans que' + verb en subjuntiu?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
|
|
17.
Nominalització de l'infinitiu: El dedicar-se als fills o La dedicació als fills?
Font
Fitxes de l'Optimot
Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant), quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu [...]
|
|
18.
'poder' i 'haver de' + infinitiu / Coordinació de verbs auxiliars amb règims diferents
Font
Fitxes de l'Optimot
existir).
L'equip mèdic pot i ha d'actuar en una situació d'emergència (i no ...ha i pot actuar en una situació d'emergència).
Ara bé, aquesta construcció no és possible si el subjecte apareix entre la forma verbal haver de i l'infinitiu. Per exemple:
En una situació d'emergència, l'equip mèdic pot i ha [...]
|
|
19.
Valor imperatiu de a + infinitiu / a dormir o ves a dormir?, a destacar o cal destacar?
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
|
|
20.
Usos de per o per a davant d'infinitiu (1) / Valor de finalitat
Font
Fitxes de l'Optimot
meu oncle.
No parla per no molestar.
Li volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. (l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar).
2. En canvi, s'usa per a en els casos següents:
2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció, sinó [...]
|
